Elena Fabra (Deltebre, 1971) és des del mes de maig la nova directora del Museu de les Terres de l’Ebre, amb seu a Amposta. Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat Rovira i Virgili (URV), anteriorment havia treballat de tècnica de Cultura a l’Ajuntament de Deltebre. Fabra va guanyar el concurs públic convocat per l’Ajuntament d’Amposta arran de la dimissió de l’anterior director, Àlex Farnós, i ha assumit el càrrec directiu per un període de quatre anys prorrogables a quatre més.
Quines han sigut les primeres actuacions que ha dut a terme al capdavant de la direcció del Museu?
He començat per implementar un sistema de treball en equip més coordinat i amb més comunicació amb l’objectiu comú de tirar endavant el museu. Un dels objectius és donar més visibilitat tant a les activitats públiques com a les tècniques. A vegades se fan activitats de gran nivell que no es divulguen. En este sentit, treballem per a tindre més presència a les xarxes socials i estem enllestint una nova web. Volem donar més valor públic a tot el que fem des del museu.
Quin és el projecte principal que té previst impulsar durant la seua direcció?
Volem obrir el Museu de les Terres de l’Ebre a la ciutadania, esdevindre un espai de trobada i anar cap a una tendència de museu social, sense oblidar que el més important, la nostra base, són les col·leccions i hem de tindre’n cura i divulgar-les. Volem fer un museu per a tothom, inclusiu, igualitari i accessible, i amb diversitat de públics. No només ens interessa incrementar el nombre de visitants sinó que també diversificar els públics.
Quin equip té el Museu?
Una conservadora d’arqueologia, una altra d’etnologia, un tècnic de natura, una administrativa i jo, com a directora. A més tenim dos conserges adscrits a l’Ajuntament d’Amposta i ara hem convocat una plaça de tècnic mitjà.
Quins creu que són els principals desafiaments que afronta un museu com el de les Terres de l’Ebre en l’actualitat?
El Museu de les Terres de l’Ebre és un museu de suport territorial i de servei d’atenció museística. Un dels reptes que es planteja és continuar i incrementar encara més ser un referent al territori ebrenc i representar tota la realitat patrimonial. El museu també ha d’anar cap a una transformació digital, cap a la incorporació de noves tecnologies.
En este sentit com veu el paper de la tecnologia dins dels museus avui dia? Té previst implementar noves eines digitals o interactives en les exposicions permanents del museu?
És fonamental i necessari en la societat que estem. Hem d’utilitzar les noves tecnologies per a transmetre millor el missatge i per a crear noves experiències amb el públic. Si anem cap a la digitalització del museu molta part se podrà visitar de manera virtual i això ens obliga a crear noves eines que atraguen el públic a visitar-lo físicament, i per a aconseguir això hem de crear estes noves experiències. Vindre al museu ha de ser atractiu i motivador, i en això les noves tecnologies ens poden ajudar molt.
I amb les noves tecnologies pensa apropar el museu també a un públic més jove?
Sí, i també creant sinergies amb altres entitats i organismes que poden reforçar el treball que fem. Per exemple, fent accions conjuntes amb el Centre d’Art Lo Pati d’Amposta ens pot aportar un públic més jove i diferent. De cara a 2025 estem treballant en un projecte amb Lo Pati, però de moment no puc avançar res.
Té plans per a potenciar la participació de la ciutadania en les activitats del museu?
Estem fent una revisió de tots els serveis educatius del museu i enfortir-los. Volem arribar millor als centres educatius i reforçar l’oferta de visites, activitats i tallers en família.
Quina capacitat teniu actualment per a fer exposicions temporals de producció pròpia?
Intentem fer-ne una a l’any. Una exposició d’estes característiques és un treball molt llarg. Ara estem treballant en dos, una de les quals sobre arqueologia i l’altra serà més divulgativa.
Quin paper creu que ha de jugar el Museu de les Terres de l’Ebre en la preservació del patrimoni històric, arqueològic i etnològic del territori?
Som el museu de referència de les Terres de l’Ebre en la conservació de patrimoni etnològic i arqueològic i també natural. Tenim unes col·leccions molt riques i variades que comprenen a nivell d’arqueologia des de la prehistòria fins a l’Edat Mitjana i portem 30 anys amb este treball de preservació, fent una conservació preventiva i una restauració quan toca. En el cas d’arqueologia, els fons són molt singulars, que no existixen en altres llocs de Catalunya i, per tant, en este sentit, el paper del Museu de les Terres de l’Ebre és importantíssim.
Hi ha alguna àrea específica del patrimoni de les Terres de l’Ebre que creu que encara no ha rebut prou atenció museística?
L’arqueologia subaquàtica és rellevant perquè tenim una gran riquesa a les nostres costes de vaixells enfonsats. Exposar este patrimoni pot ser complicat perquè l’has de tindre en unes condicions adequades i preveure una conservació preventiva. Ara no sabem en quina mesura podrem incloure’l i anar més enllà de tindre una simple mostra.
 és des del mes de maig la nova directora del Museu de les Terres de l’Ebre, amb seu a Amposta){kind=link}